A la meva ciutat,
vertiginosa,
enlairada, amb carrers que pugen i baixen
i baixen i pugen a d’altrs carrers,
els autobusos són mandrosos,
lents i feixucs,
i deixen al seu darrere un rastre de fum.
Els autobusos són com elefants vells ,
com camells esgotats i vençuts,
i veure’ls i sentir-los des de la finestra,
em produeix una tristor animal
que mai no puc reprimir.
Traducció de Santiago Cucurella
